Un servidor està preparant una carta pels pares de tots els meus alumnes. En part per dir Adéu, en part per explicar quina serà la situació dels seus fills el proper any. S'HA DE FER PEDAGOGIA, les retallades tenen un cost per a nosaltres, immens pel futur del nostres fills, però els governs que estan fent estes polítiques que s'atenguen a les conseqüències. Molt Honorable President Mas, te vosté calculadora? vaja sumant tots els que ens anem al carrer, més els que enguanyja s'han anat, més la gent que rep denuncies injustes del #novullpagar i el cabreig dels que cada mes es deixen una calerada als "pijatges". Sume vostè també els pensionistes que començaran a pagar-se les medicines, la gent que perd els ajuts per dependència, els afectats dia a dia per les retallades en la sanitat, els que perden les seves cases i continuen devent diners als bancs. I pense..... Tindrà vostè suficient amb la por al PP per a guanyar les properes eleccions? Li podrà vendre la moto a la gent de que ho fa "perquè no podem fer altra cosa" quant el dèficit fiscal vers la resta de l'estat es del 9%?. Quant pacta els pressupostos en el PP? Quant els nostres Impostos i retallades van destinats a salvar bancs? Quant la casta política d'este pais, al qual pertanyem, te 20.000 cotxes oficials, i mentre tant pretenen fer cobrar les ambulàncies a la gent que ha de passar pel tràngol de fer-se un tractament de diàlisi?
Fins ara vostès estaven molt ufans....controlen TV3, han fet fora a la gent incòmoda, i tenen darrere a Abertis i la Caixa. A tot el Grup Godó i la seva gran màquina de comunicació a Catalunya.....però vostès van un pas enrrere, no controlen Twitter, no controlen facebook, no controlen els nostres pensaments i els nostres fets. La comunicació ara es transversal, horitzontal no la controlen vostès i estarem aturats........Tindrem mooooolt de temps per dir a la població totes aquelles "ratlles vermelles" que vostès han traspassat. PER FER PEDAGOGIA
Lo de Rato es una historia larga y es fruto de las guerras internas del PP.... Cuando Rajoy parecia lo que es después de perder las segundas elecciones con ZP, un pufo, se desató una guerra en el seno del PP para reemplazarlo. Por una parte estaba Esperanza Aguirre (podéis imaginaros como me cae, pero le reconozco que tiene más cojones 5 Rajoys juntos) y por otra parte estaba Gallardón...La guerra fué muy cruenta, una tercera vía, más o menos conciliadora (Fraga estaba por ahí) propuso a Camps (si, el de los trajes) como próximo lider del PP. La Aguirre reaccionó y fué desde el PP de Madrid donde se destapó el caso Gurtel. Espe se cargó a un par de alcaldes madrileños enredados en la trama y desactivó la vía valenciana. De hecho todo lo valenciano en el PP ahora es tóxico, NO HAY NINGÚN MINISTRO VALENCIANO cuando la C.Valenciana es una cantera sin fin (de momento) de votantes del PP... Sigamos con los hechos...alguien pensó en Rato. Claro Rato! coño el artífice del milagro económico-ladrillil españistaní! Lo convencieron para dejar la presidencia del FMI (donde vivia de PM tocándose los cojones) para volver a España y ser el líder del PP. Mariano contraatacó, y con la ayuda del PP valenciano (pírrica victória de Camps sobre Esperanza Aguirre) continuó como candidato del PP para las elecciones generales. Elecciones que seguro iba a ganar, de hecho las hubiese ganado cualquier candidato presentado por el PP, incluido el Pato Lucas, ya que por aquel entonces el PSOE de ZP estaba en caida libre, suicidado después de gobernar al dictamen de Merkozy. El siguiente paso de Don Tancredo Mariano fue desactivar la amenaza de Rato. Coño lo enredan para dejar el FMI y ahora resulta que Mariano sigue de super-lider....no interesaba tener un enemigo tan potente suelto por ahí (y si se alia con la rama mas dura del PP y les dan por darme por el orto, pensaron por Mariano)- ¿¿Que podemos hacer con el?? Bankia, claro, lo ponemos en Bankia! Como va a fracasar (lo de Bankia con el agujero de Bancaja incluido) no lo hubiese solucionado ni Chuck Norris, Rato quedará desacreditado y fulminado de la vida política española de por vida. Y así ha sido. Los verdaderos culpables del desastre de Bankia se llaman BLESA, amiguito del alma de AZNAR (¡como cuida Aznar a sus amigos! a otro llamado VILLALONGA le regaló Telefónica después de robárnosla, perdón privatizarla, a todos los españoles).Y el otro se llama JOSE LUIS OLIVAS ex-presidente de la Generalitat valenciana, presidente de Bancaja y banquero del PP valenciano. Dador de créditos a todo pufo urbanístico y "Grandes Eventos" que al PP valenciano de Camps (ejemplo de austeridad) se le antojase parir; Terra Mítica, Marina d'Or, Ciudad de la Luz, Copa América, F1, Aeropuertos sin aviones, Ciudad de las ciencia, Calatrava (el solito se ha llevado 95 millones de € a Suiza, ya que és allí donde tiene la residencia este ilustre arquitecto universal y "valenciano") etc, etc, etc.... Y a todo eso, Valencia quebrada, sin tejido financiero, a punto de ser intervenida, la tasa de paro más elevada del país, recortes brutales en educación (¡¡el 30% de los profesores en Cataluña somos valencianos!!!), no pagando a proveedores, arruinando a las indústrias y privatizando la Sanidad..... Vamos lo que vulgarmente se dice "HERENCIA RECIBIDA"
We still have in our retines the exciting images of the protesters in theTahrir Square. We wondered how it was possible that those kids could resist so long. Was amazing to view who they resisted the repressive machinery of a strong regime as Mubarak dictatorship. Our morale fall when We sight the regim gangs, mounted on horses and camels, saber in hand, they attacking the Tahrir Square, crude medieval warriors dressed in jeans ...
"They are the Muslim Brotherhood in Egypt, they are the only opposition organized”,”the protesters are well organized and are unwilling to move from here until Mubarak will be removed” I heard that by a lot of reporters those days. While, everyone watched closely what was happening, from the screen of ours computers, on TV, even in radio.
Many are the keys to the success of those young; the globalized world, the social networks (Facebook, Twitter) and overall, these young people who were believed us (and overall the Mubarak dictatorship) ragged. They are young, prepared, well organized, strategically and tactically.
In the 70's, in Ramses Square, not far from-the-Tahrir, There were mass demonstration "The Bread Revolution" was called. The Sadat dictatorship silenced it roots. Mounted a heavy machine gun and fired into the crowd, killing hundreds of people, but nobody was watching. The world was not globalized. The crime was for the story and today few, outside of Egypt, knows those facts.
Mubarak could not afford this brutality -Gaddafi yes-, We were all Watching. Mubarak could put tanks on the street, He could try to intimidate the protesters, but could not pull the trigger. If he wanted to silence demostrators would be through police or failing to paramilitary forces (the camels assholes).
But the protesters, once taken by surprise the Tahrir Square, had the battle won. They knew exactly how to act opposite to the police and paramilitary forces. They were equipped, motivated and organized.
They have supply routes, zones of retreat and counterattack. In a great fabric curtain they light with a projector images of repression captured by hundreds of cell-phones. Images that Egyptian TV obviously not spread, but through this fabric the major television networks (CNN, ABC, BBC, Al Jazeera) Link this images to the entire World (the propaganda fight was won) and the Egyptians just finished watching it too.
All this is success achieved, largely, thanks to a little 26 pages pamphlet not difused in internet -where it could be intercepted- it ran from hand to hand, which was photocopied and returned to photocopy hundreds times.
His name, "HOW TO PROTEST INTELLIGENTLY."
Here some pages of this document, now historical, and some videos.
Please bring out your own conclusions ...
Equipment
ESPAÑOL
Todavía tenemos en la retina las emocionantes imágenes de los manifestantes de la plaza Tahrir. Nos preguntábamos como era posible que aquellos jóvenes pudiesen aguantar tanto tiempo. Alucinábamos al verlos que resistían la maquinaria represora de un régimen contundente como el de Mubarak, desfallecimos al verlos atacados por sicarios del régimen montados a caballo y a camello que, sables en mano, se adentraron en la plaza, toscos guerreros medievales vestidos con pantalones vaqueros…
“Son los hermanos Musulmanes que en Egipto son la única oposición que esta organizada” .“Están muy bien organizados y no están dispuestos a moverse de aquí hasta que Mubarak se vaya”,oí decir a muchos comentaristas aquellos días. Mientras todo el mundo observábamos atentamente lo que pasaba, desde la pantalla de nuestro ordenador, de nuestro televisor, de nuestro aparato de radio.
Muchas son las claves del triunfo de aquellos jóvenes; el mundo globalizado en el que vivimos, las redes sociales, Facebook-Twitter, y que no eran los jóvenes desarrapados que nos creíamos. Son jóvenes perfectamente organizados; estratégica y tácticamente.
En los años 70, en la Plaza Ramses, -no muy lejos de la de Tahrir-, hubieron manifestaciones masivas “La Revolución del Pan” la llamaron. El régimen de Sadat las acalló de raíz. Montó una ametralladora pesada y disparó a la multitud, murieron centenares de personas, pero nadie estaba mirando. El mundo no estaba globalizado. El crimen quedó para la historia y hoy en día son pocos, fuera de Egipto, los que conocen aquellos hechos.
Mubarak no podía permitirse esa brutalidad, todos estábamos mirando, podía sacar los tanques a la calle, podía intentar amedrentar a los manifestantes, pero no podía apretar el gatillo. Si quería acallar a los manifestantes tendría que ser por medios policiales o en su defecto con fuerzas paramilitares (los de los camellos).
Pero los manifestantes, una vez tomada por sorpresa la Plaza, tenían la batalla ganada. Sabían perfectamente como actuar frete a la policía y a las fuerzas paramilitares. Estaban equipados, motivados y organizados. Tenían rutas de abastecimiento, zonas de repliegue y contraataque. En un gran telón de tela y con un proyector ponían imágenes de la represión captadas por centenares de teléfonos móviles. Imágines que la televisión egipcia evidentemente no difundía, pero que desde aquella tela era "linkadas" por las grandes cadenas de televisión(CNN, ABC, BBC, Al jazeera) y que los egipcios igualmente acabaron viendo. Todo esto lo consiguieron, en buena parte, gracias a un pequeño panfleto de 26 páginas, que no se difundió no por Internet –donde podía ser fácilmente interceptado-, que corrió de mano en mano, que se fotocopió y volvió a fotocopiar miles de veces Su nombre; “Como manifestarse de forma inteligente”. Os dejo algunas páginas de ese documento, ya histórico y un par de videos. Sacad vosotros vuestras propias conclusiones…
Tactics
CATALÀ Encara tenim a la retina les emocionants imatges dels manifestants de la plaça Tahrir a Egipte. Ens preguntàvem com era possible que aquells joves poguessen aguantar tant de temps. Ens meravellàvem en veure'ls com resistien la maquinària repressora d'un règim contundent com el de Mubarak. Defalliem en veure'ls atacats per sicaris del règim muntats a cavall i camell que, sabres i pals en mà, es van endinsar a la plaça, toscos guerrer medievals vestits amb pantalons texans ...
"Són els germans Musulmans que a Egipte són l'única oposició que esta organitzada ","estan molt ben organitzats i no estan disposats a moure's d'aquí fins que Mubarak se’n vaja", vaig sentir dir coses com aquestes a molts comentaristes aquells dies. Mentre tothom observàvem atentament el que passava, des de la pantalla del seu ordinador, del seu televisor, desde el seu aparell de ràdio....
Moltes són les claus del triomf d'aquells joves, el món globalitzat en què vivim, les xarxes socials, (Facebook-Twitter) i que no eren els joves esparracats que ens crèiem ( i que sobre tot el règim es va creure). Eren joves formats, perfectament organitzats; estratègica i tàcticament.
En els anys 70, a la Plaça Ramses,-no gaire lluny de la de Tahrir-, va haver una manifestació massiva "La Revolució del Pa" la varen anomenar. El règim de Sadat la va fer callar d'arrel. Va muntar una metralladora pesada i va disparar a la multitud, van morir centenars de persones, però ningú estava mirant. El món no estava globalitzat. El crim va quedar per a la història i avui en dia són pocs, fora d'Egipte, els que coneixen aquells fets.
Mubarak no es podia permetre esta brutalitat, tots estàvem mirant. Podia treure els tancs al carrer, podia intentar acollonar als manifestants, però no podia prémer el gallet. Si volia fer callar als manifestants hauria de ser per mitjans policials o amb forces paramilitars –la gentola dels camells-.
Però els manifestants, un cop presa per sorpresa la Plaça, tenien la batalla guanyada. Sabien perfectament com actuar front a la policia i les forces paramilitars. Estaven equipats, motivats i organitzats. Tenien rutes d'abastament, zones de replegament i contraatac. En un gran teló de tela i amb un projector posaven imatges de la repressió captades per centenars de telèfons mòbils. Imàtgens que la televisió
egípcia evidentment no difonia, però que des d'aquella tela eren “linkades” per les grans cadenes de televisió (CNN, ABC, BBC, Al Jazeera...) i que els egipcis igualment van acabar veient.
Tot això ho van aconseguir, en bona part, gràcies a un petit pamflet de 26 pàgines, que no es va difondre per Internet -on podia ser fàcilment interceptat-,i que va córrer de mà en mà, que es va fotocopiar i va tornar a fotocopiar centenars de vegades.
El nom del panflet?; "COM MANIFESTAR-SE DE FORMA INTEL.LIGENT".
Vos deixe algunes pàgines d'aquest document, ja històric, i un parell de vídeos. Traieu vosaltres les vostres pròpies conclusions...
Indignez-vous!, "Indigneu-se" és un mini llibre escrit per Stéphane Hessel de 93 anys, només té dotze pàgines i ha estat un autèntic fenòmen de masses a França. El podeu llegir en línia traduït a l'espanyol difòs per Attac http://www.attacmadrid.org/wp/wp-content/uploads/Indignaos.pdf
Estephane és un tipus fascinant, la seua història personal va des de la resistència contra l'Alemanya Nazi a la participació en l'elaboració i redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans, un dels documents més transcendentals per la humanitat.
Hessel està indignat amb el que passa, amb les enormes desigualtats que el món modern està creant i amb la inacció dels seus ciutadans. Està indignat, com ho va estar quan va lluitar per la llibertat a la França ocupada. Està indignat i convida a la gent a estar-ho amb ell ara que arriba al final de la seva vida.
"La violència -afirma- torna l'esquena a l'esperança. Cal preferir l'esperança, l'esperança de la no-violència. És el camí que hem de aprendre a seguir. Tant per part dels opressors com per part dels oprimits, cal arribar a una negociació per acabar amb l'opressió; això és el permetrà acabar amb la violència terrorista. És per això que no s'ha de permetre que s'acumuli molt odi. [...] "
Hessel advoca per la "insurrecció pacífica", Hessel parla de la indiferència, la pitjor enemiga de l'home lliure, de les retallades socials amb els quals ens volen fer combregar;
"Es té la gosadia de dir-nos que l'Estat ja no pot assegurar els costos d'aquestes mesures socials. Però com pot faltar avui diners per mantenir i prolongar aquestes conquestes?, quan la producció de la riquesa ha augmentat considerablement des de l'Alliberament, període en el qual Europa estava en la ruïna?, si no és perquè el poder dels diners, combatut amb força per la Resistència, no ha estat mai tan gran, tan insolent i tan egoista amb els seus propis servidors, fins i tot en les més altes esferes de l'Estat. Els bancs, una vegada privatitzats, es preocupen molt pels seus dividends i pels alts salaris dels seus dirigents, no pel interès general. La bretxa entre els més pobres i els més rics no ha estat mai tan gran, ni la búsquedadel diners tan apassionada "
El perill, per eteri, mai ha estat tan sibil.lí i per tant tan indetectable i perillós. Hem de fer una crida a "una veritable insurrecció pacífica contra els mitjans de comunicació de masses que no proposen com a horitzó pera la nostra joventut més que el consumisme de masses, el menyspreu dels més febles i de la cultura, l'amnèsia generalitzada i la competició a ultrança de tots contra tots ".
Per això; "Indignez-vous!", Indigneu-se
“Indignaos”
Indignez-vous!, “Indignaos” es un mini libro escrito por Stéphane Hessel de 93 años, solo tiene doce páginas y ha sido un auténtico fenómeno de masas en Francia. Lo podeis leer online traducido al español y redifundido por Attac http://www.attacmadrid.org/wp/wp-content/uploads/Indignaos.pdf
Estéphane es un tipo fascinante su historia personal abarca desde la resistencia contra la alemani Nazi a su participación en la elaboración y redacción de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, uno de los documentos más trascendentales para la humanidad.
Hessel está indignado con lo que ocurre, con las enormes desigualdades que el mundo moderno está creando y con la inacción de sus ciudadanos. Está indignado como lo estuvo cuando luchó por la libertad en la Francia ocupada. Está indignado e invita a la gente a estarlo con él ahora que llega al final de su vida.
"La violencia -afirma- vuelve la espalda a la esperanza. Hay que preferir la esperanza, la esperanza de la no-violencia. Es el camino que debemos aprender a seguir. Tanto por parte de los opresores como por parte de los oprimidos, hay que llegar a una negociación para acabar con la opresión; esto es lo permitirá acabar con la violencia terrorista. Es por eso que no se debe permitir que se acumule mucho odio. […]"
Hessel aboga por la "insurreción pacífica", Hessel habla de la indiferencia, la peor enemiga del hombre libre, de los recortes sociales con los cuales nos quieren hacer comulgar;
"Se tiene la osadía de decirnos que el Estado ya no puede asegurar los costes de estas medidas sociales. Pero cómo puede faltar hoy dinero para mantener y prolongar estas conquistas, cuando la producción de la riqueza ha aumentado considerablemente desde la Liberación, periodo en el que Europa estaba en la ruina, si no es porque el poder del dinero, combatido con fuerza por la Resistencia, no ha sido nunca tan grande, tan insolente y tan egoísta con sus propios servidores, incluso en las más altas esferas del Estado. Los bancos, una vez privatizados, se preocupan mucho por sus dividendos y por los altos salarios de sus dirigentes, no por el interés general. La brecha entre los más pobres y los más ricos no ha sido nunca tan grande, ni la búsquedadel dinero tan apasionada ”
El peligro, por etereo nunca ha sido tan sibilino y por lo tanto tan indetectable y peligroso. Hemos de hacer un llamamiento a “una verdadera insurrección pacífica contra los medios de comunicación de masas que no proponen como horizonte para nuestra juventud más que el consumismo de masas, el desprecio de los más débiles y de la cultura, la amnesia generalizada y la competición a ultranza de todos contra todos”.
Por eso; "Indignez-vous!", Indignaos
"Time for outrage"
Indignez-vous! "Time for outrage" is a mini book wrote by the 93 years old Stéphane Hessel, with only twelve pages has been a real hit in France.
Estéphane have a fascinating personal history, from resistance against Nazi Germany to the participation in the development and drafting of the Universal Declaration of Human Rights, one of most significant documents for humanity.
Hessel is outraged with what is happening with the huge inequalities that the modern world are building and with the inaction of its citizens. Is incensed as he was when he fought for freedom in France ocuppied. Is outraged and calls people to be outrage with him now, at the end of his life.
"Violence, -he says - turned his back to hope. We must prefer the hope, the hope of non-violence. It is the way we learn to follow. By both, the oppressors and the oppressed, we must come a negotiation to end oppression this is the way what we will end the terrorist violence. That's why should not be allowed to accumulate to much hate. [...] "
Hessel advocates for a "peaceful insurrection", Hessel speaks about the indifference, the worst enemy of free men or the social cuts which they want to we accept;
"They have the audacity to say that; the state can not secure the social costs of these measures. Why you say that? We can missing money today to maintain and extend these gains, when the production of wealth has increased considerably since the Liberation, a period in which Europe was in ruin, if not because the power of money, fought strongly for the war, has never been so great, so insolent and so selfish with their own servers, even at the highest areas of the state. The banks, once privatized, are very concerned by dividends and high salaries to their leaders, not for the general interest. The gap between the poorest and the richest has never been so great, and the ambition for the money so passionate."
The danger has never been so ethereal and sibylline and therefore undetectable so dangerous. We appeal to "real peaceful uprising against the mass media, they proposed as a goal for our youth rather than a consumism masses, the contempt of the weak and the culture, amnesia widespread and extreme competition of all against all. "
Això d'anar a pels xiquets quatre vegades a l'escola (moltes vegades en cotxe per que no queda més remei) és una autèntica salvatjada. Aquí si que s'estalviaria en combustible i els centres educatius no gastarien tanta llum i calefacció, però .... alguns pares tenen horaris igual o més salvatges, altres prefereixen "aparcar" a la canalla el major temps possible, quan no es donen tots dos factors a la vegada.
A que no hi han collons i s'implanta aquesta mesura?
¿Quiere el gobierno ahorrar energia?
JORNADA ESCOLAR CONTINUA.
Eso de ir a por los niños cuatro veces al cole (muchas veces en coche por que no queda mas remedio) es una auténtica salvajada. Ahí si que se ahorraria en combustible (los centros educativos no gastarian tanta luz y calefacción) pero....algunos padres tienen horarios igual o más salvajes, otros prefiren "aparcar" a los crios el mayor tiempo posible, cuando no se dan ambos factores
¿A que no hay huevos y se implanta esta medida?
Government wants to save energy?
SCHOOL CONTIUOS JOURNEY.
To pick up the children to school four times (often by car that there is no other choice) is a real atrocity. That´s the way to save on fuel and by the way the schools will save elecricity and heaters, but .... some parents have equal or more wild job journeys.Others preferred to "park" to the kids as long as possible, if not both factors at same time.
Les vendes de vehicles automòbils han caigut aquest mes un 27% ... No és d'estranyar. Crisi, precarietat laboral, més crisi ...
El cotxe és actualment un dels grans "escurabutxaques" de les economies familiars; assegurances, finançament, zones blaves, verdes, pàrquings, peatges, pneumàtics, revisions, denúncies, reparacions i combustible a preus estratosfèrics (març del 2011).
La nostra decisió és ben simple; qual empresari sense escrúpols no pensem renovar el contracte al nostre segon vehicle familiar, amb un sol cotxe i vehicles alternatius (bicicleta, transport públic) esperem poder subsistir.
A nosaltres no ens van a dessagnar més via automobilística. Si ens veieu amb un cotxe nou una de dues, o és llogat o ens ha tocat la loteria ....
El coche familiar
Las ventas de vehículos automóviles han caído este mes un 27%...No es de extrañar. Crisis, precariedad laboral, más crisis...
El coche es actualmente uno de los mayores “sacaperras” de las economías familiares; seguros, financiación, zonas azules, verdes, parkings, neumáticos, revisiones, denuncias, reparaciones y combustible a precios estratosféricos (marzo del 2011).
Nuestra decisión es bien simple; cual empresarios sin escrúpulos no pensamos renovar el contrato a nuestro segundo vehículo familiar, con un solo coche y vehículos alternativos (bicicleta, transporte público) esperamos poder subsistir.
A nosotros no nos van a desangrar más vía automovilística. Si nos veis con un coche nuevo una de dos, o es alquilado o nos ha tocado la lotería….
The family car
Motor vehicle sales have fallen 27% this month ... Not surprising. Crisis, job insecurity, more crisis ...
The car is currently one of the biggest "gambling machine" in family economies; insurance, financing, blue and green areas, parking, tires, mechanical reviews, traffic complaints, repairs and stratospheric fuel prices (March 2011).
Our decision is very simple, as a unscrupulous businessman we will not renew the contract for our second family car, with a single car and alternative vehicles (bicycles,public transport) We hope survive.
We are not going to bleed more via car. If you see us with a new car, or is leased or We won the lottery ....
Jean-Léon Gérôme (1824-1904) va ser un dels pintors francesos més famosos del seu temps. En el curs de la seua llarga carrera, que va ser objecte de controvèrsia i dures crítiques, en particular per a la defensa dels convencions del gènere minvant de la pintura acadèmica, sota l'atac dels realistes i els impressionistes, va ser un heterodox en el seu temps, un "outsider" acadèmic ...
Com un pintor acadèmic molt poc ortodox, Gérôme sabia com representar la història com un espectacle dramàtic, podia fer del espectador testimoni ocular dels esdeveniments històrics que van, des de l'antiguitat clàssica fins a la seva pròpia època.
El món antic, la França del segle XVII i l'època napoleònica van ser els períodes històrics favorits de Gérôme. Les seves pintures històriques cobertes de "heroisme", d'ensenyaments morals, deixant de banda els grans temes, per a centrar-se en en les anècdotes ....
En les seves pintures, l'ambició romàntica de teixir una estreta relació amb el teatre i la imaginació es combina amb el racionalista impuls que ja proporcionava la informació precisa verificada per l'arqueologia de l'època.
M'encanta la seues pintures hiperrealistes i romàntiques, m'encanta el seu estil oriental, el seu estil àrab i m'encanta que, sent un ortodox, acabés sent un heterodox del seu temps....
Es, sense que s´hajem donat compte, una de les grans influències en el modelistes actuals.
ESPAÑOL
Jean-Léon Gérôme (1824-1904) fue uno de los pintores franceses más famosos de su tiempo. En el curso de su larga carrera, que fue objeto de controversia y duras críticas, en particular para la defensa de los convenciones del género menguante de la pintura académica, bajo el ataque de los realistas y los impresionistas, fue un heterodoxo e sus dias, un "outsider" académico ...
Como un pintor académico muy poco ortodoxo, Gérôme sabía cómo representar la historia como un espectáculo dramático y, en particular mediante la creación de convincentes imágenes, podría hacer que el espectador testigo ocular de los acontecimientos que van desde la antigüedad clásica hasta su propia época.
El mundo antiguo, la Francia del siglo XVII y la época napoleónica fueron los períodos históricos favoritos de Gérôme. Sus pinturas históricas cubiertas de "heroicismo", las enseñanzas morales, dejando de lado los grandes temas, para centrarse en en las anécdotas....
En sus pinturas, la ambición romántica de tejer una estrecha relación con el teatro y la imaginación se combina con el racionalista impulso que ya proporcionaba la información precisa verificada por la arqueología de la época.
Me encanta su pinturas hiperrealistas y románticas, me encanta su estilo oriental, su estilo árabe y me encanta que, siendo un ortodoxo, acabase siendo un heterodoxo de su tiempo.
Es, sin que nos hayamos dado cuenta, una de las grandes influencias del modelismo actual.
ENGLISH
Jean-Léon Gérôme (1824-1904) was one of the most famous French painters of his day. In the course of his long career, he was the subject of controversy and bitter criticism, in particular for defending the conventions of the waning genre of Academic painting, under attack by Realists and Impressionists, he was an heterodoxe, an academic "outsider"...
His skill in creating images, in presenting an illusion of reality through artifice andsubterfuge went hand in hand with paintings that were perfectly finished yet not perfect.
As a very unorthodox academic painter, Gérôme knew how to represent history as a dramatic spectacle and, by creating particularly convincing images, could make the spectator an eyewitness to events ranging from classical antiquity to his own times.
The ancient world, 17th century France and the Napoleonic era are Gérôme’s favourite historical periods. His historical paintings shed “heroicism”, the moral teachings of the grand subject, to focus instead on the anecdote. In his paintings, the romantic ambition to weave a close relationship with theatre and performance combines with the rationalist impulse to provide accurate information verified by the archaeological research of his day.
I love his hiperrealistic and romantics paintjobs, I love his East, moorish stile and I love that as an orthodox he ends up being a maverick of his time.
He is, without our noticed,one of the greatestinfluences of the current modelling.
Museo Thyssen-Bornemisza;
Exposició fins el 22 de maig del 2011, 22 de mayo del 2011, until 22 may 2011
